NOMS: garrofer, garrofera, garrover. Castellà: Algarrobero, algarrobo. Gallego: Alfarrobeira. Basc: Garrobea. Marikola. Portuguès: Alfarroba. Fava-rica. Francès: Caroubier. Anglès: Algaroba. Carob. Saint-John’s-bred. Alemany:
Bockshornbaum. Johannisbrotbaum. Karobenbaum. Italià: Carrubo.
Neerlandès: Johannesbroodboom. Grec: Χαρουπιά. Κουντουρουδιά. Ξυλοκερατιά.
 |
| Garrofer monumental del camí del molí cremat de Vallada (València) |
DISTRIBUCIÓ: En
el litoral mediterrani entre les Costes de Garraf i el Algarbe.
HÀBITAT: Cultivat
i naturalitzat. Prefereix llocs orientats al sud i sols calcaris; s’endinsa
fins on arriba el margalló.
FORMA VITAL: Macrofaneròfit:
en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ: Arbre
de gran port, de tronc curt, gros i irregular, però amb llargues i poderoses
branques.
 |
| Fulla amb els folíols parells |
Fulles alternes,
persistents, compostes, pinnades, de tres a cinc parells de folíols coriacis i el·líptics
de vores senceres i sense pels, verd brillant per davant i verd pàl·lid pel
revés.
 |
| Flors masculines |
Flors. És un
arbre polígam, uns amb raïms de flors masculines, altres amb flors femenines i
altres poden dur raïms hermafrodites. Les floretes són menudes sense corol·la.
Les femenines només amb pistil, les
masculines amb cinc estams i, de vegades, hermafrodites amb les dues parts.
 |
| Flors femenines |
Aquestes flors es troben en peus diferents, per la qual cosa
pel cultiu s’utilitzen peus de flors hermafrodites o femenines, que són les que
fan garrofes, acompanyat d’algun peu masculí per a pol·linitzar.
 |
| Fruit: les garrofes |
El fruit és un
llegum de 10 a 25 cm, que no s’obri (indehiscent), de color bru fosc que conté
una polpa dolça utilitzada per a diverses finalitats i les llavors: els
garrofins.
USOS I PROPIETATS:
La polpa, molt dolça, s’utilitza com a farratge. També per a preparar succedanis
de la xocolata i del café, i per a la producció de licors i espessants. La fusta, molt dura i densa, s’utilitza en
ebenisteria, torneria i fusteria, en la construcció (parquet) i per a carbó.
Els tanins de les fulles i l’escorça s’empren en l’adob de pells.
L’escorça és astringent i el fruit laxant. Dioscòrides ja deia que les garrofes, menjades fresques, relaxen el ventre.
 |
| Flors masculines |
L’epítet específic, siliqua,
és el nom llatí de les beines de les lleguminoses.
Les llavors, el garrofí o garrofina, són els “quirats” (quilates en castellà), emprats antigament per a pesar joies i medicaments. En entren cinc en un gram.
El botànic Cavanilles lamentava, en “Las observaciones sobre el Reino de Valencia”, que “en quanto a los algarrobos, no imiten el exemplo que les ofrece Vallada, Denia y San Vicente del Raspeig, ya multiplicando los machos por inxerto, ya estableciendo las podas convenientes” per augmentar la producció de garrofa.
Família
Leguminosae (Fabaceae)
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
